Lamarck

Jean Baptiste de Lamark (1744-1829) va proposar la primera teoria completa de l’evolució contrària al creacionisme. Aquesta teoria a partir de les lleis naturals estava basada en l’herència dels caràcters adquirits com també ell creia en l’evolució de les espècies, i que un organisme pot derivar i evolucionar en un altre per canvis successius. S’havien d’adaptar a l’ambient i aquells que s’adaptaven eren els que aconseguien sobreviure i millorar i evolucionar l’espècie.

Un exemple clar de la seva teoria és el de les girafes: Lamark creia que l’ancestre seria una espècie de coll curt degut a que les fulles més baixes de les branques escassejarien. 

Llavors, els avantpassats de les girafes es veurien obligats a estirar el coll per tal d’arribar a les fulles més altes. Gradualment, els individus anirien desenvolupant un coll una mica més llarg. Al aparellar-se, aquest canvi en la longitud del coll passaria a la descendència.

La seva teoria no va arribar a ser acceptada, però tot i així la importància de Lamark es troba en que per primera vegada s’acceptava l’evolució de les espècies en contra del creacionisme. Finalment, a finals del segle XIX es va poguer demostrar que la teoria de l’evolució de Lamark no és correcta.

• La seva època
  
  

En l’epoca de Lamark l’evolucionisme no era un tema molt ben considerat i es creia més en el creacionisme. 

La teoria de Lamarck és una teoria sobre l'evolució de la vida, no sobre el seu origen, que sorgia espontàniament. Lamarck va haver d’exposar la seva teoria en un temps en què l'estat de les ciències naturals era "caòtic", formulades en una època en què ni tan sols es podia demostrar públicament els avenços de teories contraries al creacionisme i al fixisme ja que eren teories anteriors que no es podien dubtar ja que l’esglèsia en aquell temps tenia molt de poder.

• Les seves idees
  
  

Les seves idees principals, també considerades com a teories ‘’lamarkianes’’ a partir de la teoria esmentada abans sobre l’evolució de les espècies a partir de les lleis naturals.

 - Els organismes tenen un impuls intern que els permet adaptar-se al medi i per tant millorar l’espècie. 

- Al adaptar-se al medi s’ha de millorar l’anatomia i en conseqüencia els organs que es necessiten més es reforçen amb l’ús i desapareixen o es redueixen els órgans poc o gens utilitzats.

- Els canvis que fan els individus, és a dir, els caràcters adquirits durant la vida d’un organisme són hereditaris, es transmeten en la descendència.

Darwin

Charles Robert Darwin va nèixer el 12 de febrer de 1809 i va morir el 19 d'abril de 1882 va ser un naturalista anglès, que va explicar que totes les espècies han evolucionat al llarg del temps a partir d'avantpassats comuns mitjançant la selecció natural. 

La teoria de la selecció natural no va ser considerada com la principal explicació del procés de l'evolució fins el 1930 aproximadament, i ara constitueix la base de la síntesi evolutiva moderna. 

El descobriment científic de Darwin continua sent la base de la biologia, pero d’una forma modificada i millorada, perque proporiciona una explicació de la diversitat de la vida.

• La seva època

En l'època que va viure Darwin, es van donar a conèixer els treballs de Malthus. Aquest religiós i economista va dir que les poblacions creixen en proporció geomètrica mentre que els recursos alimentaris ho fan en forma aritmètica, de manera que s'arribaria a un moment en que no hi hauria aliments per a tots els organismes i només alguns sobreviurien. En aquest moment només sobreviurien els organismes seleccionats naturalment, o sigui, els més adaptats en el seu medi. Ells tindrien més possibilitats de sobreviure i, per tant, de reproduir-se, i així deixant a la seva descendència les característiques que els feien millors supervivents. Reproduint en major proporció els organismes més ben adaptats, les poblacions anirien canviant amb el temps. Aquest mecanisme pel qual l'ambient fa una selecció es coneix com a Selecció Natural.

• Les seves idees

- En qualsevol hàbitat hi ha una gran varietat d’espècies, i dins de cada espècie una gran varietat d’individus. 

- Els individus solen viure en ambients en els quals no hi ha aliment suficient per a tots o en els quals han de protegir-se dels depredadors. Nomès els més forts, els millor preparats, en definitiva els més adaptats, aconsegueixen sobreviure.

- Els que sobreviuen, és a dir, els millor dotats, transmeten els seus caràcters a la descendència.

- Amb el pas del temps, les espècies es transformen en altres millor preparades per a l’existència.

Teoria de l'evolució

L'evolució biològica és el procés històric de transformació d'unes espècies en altres espècies descendents, i el seu revers és l'extinció de la gran majoria de les espècies que han existit. Nosaltres i qualsevol ximpanzé actual compartim un avantpassat fa una cosa així com 5 milions anys. També tenim un antecessor comú amb qualsevol dels bacteris avui existents, ja que el nostre origen comú es el mateix.

Quan la Terra es va formar fa uns 4.500 milions d'anys, era una immensa bola en la qual elsdiferents elements es van col · locar segons la seva densitat, de manera que els més densos es van enfonsar cap a l'interior de la Terra i van formar el nucli, i els més lleugers van sortir cap a l'exterior formant una capa gasosa.

Aquests gasos estaven sotmesos a intenses radiacions ultraviolades provinents del Sol i tambè afortes 

descàrregues elèctriques, amb la reacció d'aquests gasos van donar lloc a molècules cada vegada més complexes, alhora la Terra va començar a refredar-se, i va començar a ploure de forma torrencial. Aquestes pluges van arrossegar les molècules de l'atmosfera cap als mars primitius ons'anaven formant. 

Aquests mars primitius estaven molt calents i aquesta calor va fer que les molècules seguissin reaccionant entre si , apareixent noves molècules cada vegada més complexes. Algunes molècules es van unir formant petites esferes anomenades coacervats, que encara no eren cèl · lules. 

Aquest procés va continuar fins que va aparèixer una molècula que va ser capaç de deixar còpies de si mateixa. Aquesta molècula seria referent al àcid nucleic. Els coacervats que tenien l'àcid nucleic començar a mantenir-se en el medi aïllant per no reaccionar amb altres molècules, i finalment començarien a intercanviar matèria i energia amb el medi , donant lloc a primitives cèl · lules. 

 Aquestes primeres cèl · lules s'estendrien pels mars, donant començament al procés d'evolució biològica. A partir d' uns organismes senzillos sorgeixen uns mes complexos i poc a poc es van anar formant les espècies, aquesta és la causa de la gran diversitat d'éssers vius que han poblat i poblen actualment la Terra, el que avui anomenem la biodiversitat. 

Teories Anteriors

Teories Anteriors

TEORIES:

•  Creacionisme:

És una creença religiosa en la qual l'univers i totes les coses han estat originades per un creador, en aquets cas Dèu. Podem distingir dos tipus de creacionisme:

• El creacionisme defensa la interpretació literal de la Bíblia i considera que la Terra no té, més de 6.000 anys d'existència. Hi ha tres grups basant-se en les diverses opinions del creacionisme de la Terra jove.

1- Déu va dirigir l'evolució durant un període curt

2- Els que rebutgen totalment l'evolució dels éssers vius

3- Els que neguen l'evolució humana, però accepten l'evolució de la resta dels éssers vius.

    També es divideixen entre les diferents interpretacions de la Biblia i l'edat que se'n dedueix.

• El creacionisme admet l'edat real de la Terra. Aquest segon esquema es subdivideix en dos grups:

1- Aquells que creuen que Déu va crear l'univers una sola vegada i després el va abandonar

2- Aquells que creuen en una creació progressiva de l'univers.

Entre aquests últims hi ha els qui defensen que Déu va crear les primeres espècies i després va dirigir la seva evolució i els que creuen que, un cop Déu va crear les primeres espècies, aquestes varen evolucionar per elles mateixes.

•  Fixisme i Catastrofisme

- El fixisme és una teoria segons la qual tot allò que existeix, incloent-hi els éssers vius, no ha variat amb el pas del temps i s'observa, el dia d'avui, en la mateixa forma que ha presentat en el passat i que continuarà mostrant en el futur. Així, el fixisme descriu la natura com una realitat definitiva i acabada en la qual els éssers vius constitueixen formes inalterables.

- El catastrofisme és una teoria segons la qual les diverses variacions d'éssers vius que han habitat a la terra es deuen a un conjunt de catàstrofes que ha sofert el planeta i que després de les quals, les espècies han tornat a ser creades de nou. Aquesta teoria postulada per Georges Cuvier intenta reduir el conflicte que es plantejaren els científics de l'època quan aparegueren el primers fòssils d'espècies, fins i tot, desconegudes.

•  Altres idees

1. Linneo (1707-1778) va suposar una important millora en l'organització dels èsser vius. Va consistir a proposar una sèrie de regles per assignar-los a tots una etiqueta de gènere i espècie . Aquesta classificació s’anomenava ‘’Sistema Naturae’’. Linneo les espècies identificades constituïen grups d'éssers ben diferenciats i sense cap relació de procedència . 
2. Tales de Milet un  filòsof i científic grec considerava que l'aigua era el principi comú de lamateria i que tot s'havia format a partir de l'aigua per processos naturals espontàniament.
3. Una altra idea que va sorgir va ser la teoria de la generació espontània on s'afirmava que tots els éssers vius sorgien espontàniament. Aristòtil va  ser el primer a parlar-ne.

AUTOR IMPORTANT:

Georges Louis Leclerc, Conde de Buffon:

El Compte de Buffon va nèixer l'any 1707, i va morir al 1788. L'obra més cèlebre de Buffon és la seva Història natural, general i particular que engloba el coneixement del món natural fins a la data, excloent les plantes, els insectes, els peixos i els mol·luscs.abasta en la seva major part dels treballs dedicats a la descripció i classificació dels animals. Partidari de l'evolucionisme, es va dedicava a  l'observació i la descripció dels processos, de les evolucions, de les adaptacions i de la contigüitat entre les espècies. La seva obra més important, Histoire naturelle, que es basa únicament en l'observació de la natura.
Però malgrat el seu impacte i el paper que va jugar en la difusió dels coneixements científics, la seva obra té diverses errades. Principalment es centra en les espècies més conegudes i menciona per damunt per la resta d'espècies. No és pas un observador massa fiable, Només posava els temes que agradaven més a la gent.
Explica la generació d'éssers vius per superposició de molècules orgàniques i de moltes interiors.