Lamarck

Jean Baptiste de Lamark (1744-1829) va proposar la primera teoria completa de l’evolució contrària al creacionisme. Aquesta teoria a partir de les lleis naturals estava basada en l’herència dels caràcters adquirits com també ell creia en l’evolució de les espècies, i que un organisme pot derivar i evolucionar en un altre per canvis successius. S’havien d’adaptar a l’ambient i aquells que s’adaptaven eren els que aconseguien sobreviure i millorar i evolucionar l’espècie.

Un exemple clar de la seva teoria és el de les girafes: Lamark creia que l’ancestre seria una espècie de coll curt degut a que les fulles més baixes de les branques escassejarien. 

Llavors, els avantpassats de les girafes es veurien obligats a estirar el coll per tal d’arribar a les fulles més altes. Gradualment, els individus anirien desenvolupant un coll una mica més llarg. Al aparellar-se, aquest canvi en la longitud del coll passaria a la descendència.

La seva teoria no va arribar a ser acceptada, però tot i així la importància de Lamark es troba en que per primera vegada s’acceptava l’evolució de les espècies en contra del creacionisme. Finalment, a finals del segle XIX es va poguer demostrar que la teoria de l’evolució de Lamark no és correcta.

• La seva època
  
  

En l’epoca de Lamark l’evolucionisme no era un tema molt ben considerat i es creia més en el creacionisme. 

La teoria de Lamarck és una teoria sobre l'evolució de la vida, no sobre el seu origen, que sorgia espontàniament. Lamarck va haver d’exposar la seva teoria en un temps en què l'estat de les ciències naturals era "caòtic", formulades en una època en què ni tan sols es podia demostrar públicament els avenços de teories contraries al creacionisme i al fixisme ja que eren teories anteriors que no es podien dubtar ja que l’esglèsia en aquell temps tenia molt de poder.

• Les seves idees
  
  

Les seves idees principals, també considerades com a teories ‘’lamarkianes’’ a partir de la teoria esmentada abans sobre l’evolució de les espècies a partir de les lleis naturals.

 - Els organismes tenen un impuls intern que els permet adaptar-se al medi i per tant millorar l’espècie. 

- Al adaptar-se al medi s’ha de millorar l’anatomia i en conseqüencia els organs que es necessiten més es reforçen amb l’ús i desapareixen o es redueixen els órgans poc o gens utilitzats.

- Els canvis que fan els individus, és a dir, els caràcters adquirits durant la vida d’un organisme són hereditaris, es transmeten en la descendència.